Es consideren residus municipals, d’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

Un subgrup d’aquests residus el constitueixen els residus comercials, definits com aquells residus generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquest subgrup, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

Els residus municipals, per la seva importància estratègica i la seva presència en el conjunt de la societat, disposen d’un programa de gestió, d’una planificació d’infraestructures i d’un model de gestió específics. El model de gestió vigent i les bases de la planificació es fonamenten, entre d’altres, en els principis de proximitat, de suficiència i de responsabilitat del productor, i també en la jerarquia establerta per a les diferents formes de gestió, que dóna prioritat a les actuacions de prevenció i a la recollida selectiva del vidre, del paper i cartró, dels envasos lleugers, i de la matèria orgànica (FORM-FV).